(Sense comptar-hi el gos)
ACLARIMENT. Les anotacions al text referenciades així () corresponena notes de l'autor o del traductor, i es troben al final de cadacapítol. D'altra banda, les referenciades (*) són notes de latranscripció, i es troben totes al final del text.
Tres invàlids.—Patiments de George i de Harris.—Un que és víctimade cent set malalties fatals.—Útils prescripcions mèdiques. —Remeicontra la malaltia del fetge, per a ús dels nois.—Nosaltres tenimun gran cansament i una veritable necessitat de repòs.—Unasetmana(!)… sobre l'Oceà(?).—George proposa el riu.—Montmorencyfa una objecció.—Moció original, presa per majoria de tres veuscontra una.
Ens trobàvem tots quatre—George, Guillem Samuel Harris, Montmorencyi jo—asseguts dins la meva cambra. Enraonàvem, tot fumant, de lanostra situació desesperada (és, aquest, el punt de vista medical enque em poso). Ens hi sentiem sense esperit, i, en conseqüència,força inquietats.
Harris ens contà que, de vegades, era atacat de rodaments de cap tanextraordinaris, que arribava a no saber el que es feia.
George, tot seguit, ens va dir que ell també patia rodaments decap sota els quals no sabia el que es feia.
Per la meva part era el fetge, que tenia revolucionat, i me n'haviaconvençut per la lectura que acabava de fer d'un anunci de píndolesprivilegiades per al susdit orgue: anunci que contenia el detalldels diferents símptomes pels quals un hom pot assabentar-se de laindisciplina d'aquella víscera.
Doncs bé: jo en tenia tots els símptomes.
És una cosa curiosa: jo mai no he pogut llegir l'anunci delsmedicaments sense que aviat em porti a la conclusió que pateixo, enel grau més virulent, la malaltia particular que s'hi descriu. Encada cas, el diagnòstic sembla correspondre a les sensacions que hepogut sentir en la meva existència.
Recordo haver estat un dia al British Museum per llegir eltractament d'una lleugera indisposició de la qual tenia aleshores unprincipi. Era, si mal no recordo, un fastigós constipat pulmonar.
Vaig pendre un llibre, i, havent llegit tot el que desitjavad'aquest assumpte, vaig començar de passar fulles peresosament ivaig recórrer la història de les malalties, en general.
He oblidat avui quina fou la primera calamitat en la qual vaigsubmergir-me, però recordo ben bé que era cosa devastadora,esgarrifant.
En poques paraules: encara no havia llegit la meitat dels símptomesprecursors, ja estava dominat per la idea que era aquell mal el quem'aclaparava.
Vaig restar glaçat d'espant. Després, amb la indiferència quesolament la desesperació pot donar-me, vaig seguir tombant pàgines,i, arribant a les febres tifoides, vaig llegir els símptomes i vaigdescobrir que indubtablement les posseïa feia ja alguns mesos.Desitjant conèixer alguna altra malaltia que pogués jo tenir,segueixo fullejant el llibre fins al ball de Sant Víctor: totseguit em convenço que em trobo escomès d'aquest mal. Aleshores lameva sort m'interessà tan vivament, que vaig determinar-me a fer unprofund examen.
Per fer tal examen, vaig procedir alfabèticament. Llegeixo el primerarticle: Ague (febre intermitent). M'assabento que a la properaquinzena vaig a sofrir una intensa crisi. Pel que toca al mal deBeright, m'aconhortà el saber que jo el tenia solament de faisómodificada, gràcies a la qual podria viure un parell d'anys. Teniael còlera amb greus complicacions, i havia nat, segurament, amb ladiftèria